
Grad de perilh

2000m
Problèma de lauegi

Nhèu recenta

2000m


Nhèu ventada

2300m


Actuaument, eth servici de prediccion de lauegi a informacion limitada deth mantèth de nhèu. Atau donc, cau avalorar atentiuament eth perilh de lauegi locau.
Era nhèu recenta e era nhèu ventada les cau avalorar damb atencion.
Era nhèu recenta heireda e plaques de vent es plaques de vent en generau petites formades pendent era nheuada an d'èster avalorades damb fòrça prudéncia en totes es orientacions per dessús des 2000 m aproximativament. Es lauegi sequi pòden en fòrça endrets desencadenar-se facilament o naturaument. Es endrets perilhosi se tròben sustot enes pales ombrères arribentes per dessús des 2000 m aproximativament e tanben enes pales soleienques apròp des crestes per dessús des 2300 m aproximativament. A conseqüéncia dera radiacion solara, ath long dera jornada eth nombre e era extension des endrets perilhosi aumentarà. En nautada aguesti lòcs perilhosi son mès nombrosi e grani.
Es excursions de montanha requerissen ua eleccion atentiua der itinerari. En aguest prumèr dia de solei s'arrecomane prudéncia.
Es excursions de montanha requerissen ua eleccion atentiua der itinerari. En aguest prumèr dia de solei s'arrecomane prudéncia.
Celh de nhèu
>Enquia deluns queiràn en una àrea extensa de 10 a 20 cm de nhèu per dessús des 1500 m aproximativament, locaument encara mès. Sustot en còtes nautes e en zònes de nauta montanha e apròp des crestes: Eth vent deth nòrd-oèst transportarà era nhèu recenta. Era nhèu recenta e es plaques de vent seràn progressivament mès inestables en totes es orientacions. En fòrça endrets era nhèu recenta e era nhèu ventada arrepòsen ath dessús d'un mantèth de nhèu vielha umida.
En toti es sectors en còtes mejanes e nautes i a mens nhèu dera acostumada. En còtes baishes non i a pas pro nhèu entara practica des espòrts d'iuèrn.
En toti es sectors en còtes mejanes e nautes i a mens nhèu dera acostumada. En còtes baishes non i a pas pro nhèu entara practica des espòrts d'iuèrn.
Tendéncia
A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, progressiu aument deth perilh de lauegi umits.