
Grad de perilh

2300m
Problèma de lauegi

Nhèu ventada

2300m


Nhèu ventada apròp deth limit damb era Ribagòrça e eth Palhars.
Damb eth vent de moderat a fòrt deth quadrant sud-èst , apròp des crestes, en canaus e conques s'an format plaques de vent majoritàriament de mida petita. Aguestes se pòden desencadenar damb facilitat. Peth dessús des 2300 m aproximativament e enes vals que tèrmien damb era Ribagorçana e era Palharesa, es endrets perilhosi son mès freqüenti e eth perilh ei mès gran.
Damb era pujada dera temperatura diürna e era radiacion solara, son possibles purgues de nhèu umida de mida petita en totes es còtes. Ath delà, son possibles beri lauegi d'esguitlament basau.
Damb era pujada dera temperatura diürna e era radiacion solara, son possibles purgues de nhèu umida de mida petita en totes es còtes. Ath delà, son possibles beri lauegi d'esguitlament basau.
Celh de nhèu
>
Era nhèu recenta des darrèri dies arrepòse ath dessús d'ua crosta en totes es orientacions. Aguesta nhèu ei feble sustot en pales ombrères emparades deth vent e en còtes nautes.
En còtes baishes e mejanes: Eth mantèth de nhèu vielh ei umit en generau. Era superfícia deth mantèth de nhèu se regelarà molt pòc e s'atrendirà ja ath long deth maitin.
Per dessús des 2000 m aproximativament son presenti de 100 a 200 cm de nhèu. En còtes nautes e nauta montanha es celhs de nhèu càmbien fòrça pera influéncia deth vent.
En còtes baishes e mejanes: Eth mantèth de nhèu vielh ei umit en generau. Era superfícia deth mantèth de nhèu se regelarà molt pòc e s'atrendirà ja ath long deth maitin.
Per dessús des 2000 m aproximativament son presenti de 100 a 200 cm de nhèu. En còtes nautes e nauta montanha es celhs de nhèu càmbien fòrça pera influéncia deth vent.
Tendéncia
Eth perilh de lauegi demorarà invariable.