
Grau de perill

2000m
Problema d'allaus

Placa de vent

2000m


Capa feble persistent

2200m

Es plaques de vent majoritàriament de mida petita representen era hònt principau de perilh. Es coches febles ena nhèu vielha requerissen ua seleccion conservadora dera rota.
Es plaques de vent majoritàriament primes se pòden desencadenar, en quauqui casi, ath pas d'un unic montanhaire en totes es orientacions en còtes mejanes e nautes. En cors dera jornada es plaques de vent aumentaràn de mida sustot apròp des crestes, en canaus e conques. Aguestes son principaument petites mès favorables ath desencadenament. Enes limits sud e èst d’Aran aguesti endrets perilhosi son mès nombrosi.
Tanben, en quauqui endrets, es lauegi sequi pòden desencadenar-se enes coches mès pregones deth mantèth de nhèu en particular enes pales pòc freqüentades e damb pòc celh de nhèu ombrères. Es lauegi aciu son a viatges de mida mejana.
Enes pales erboses fòrça arribentes e enes pales ombrères, son possibles sonque isoladament lauegi d'esguitlament basau.
Tanben, en quauqui endrets, es lauegi sequi pòden desencadenar-se enes coches mès pregones deth mantèth de nhèu en particular enes pales pòc freqüentades e damb pòc celh de nhèu ombrères. Es lauegi aciu son a viatges de mida mejana.
Enes pales erboses fòrça arribentes e enes pales ombrères, son possibles sonque isoladament lauegi d'esguitlament basau.
Mantell de neu
>
Ath long deth vèspe a queigut un shinhau de nhèu. Eth temps serà heired Damb eth vent de feble a moderat , en cors dera jornada , en totes es orientacions se formaràn plaques de vent majoritàriament de mida petita.
Enes pales ombrères, enes zònes de celh prim: Ena part basau deth mantèth de nhèu se tròben coches febles de cristalhs gròssi.
En còtes mejanes son presenti de 50 a 100 cm de nhèu, locaument encara mès. En altitud es celhs de nhèu càmbien fòrça pera influéncia deth vent.
Enes pales ombrères, enes zònes de celh prim: Ena part basau deth mantèth de nhèu se tròben coches febles de cristalhs gròssi.
En còtes mejanes son presenti de 50 a 100 cm de nhèu, locaument encara mès. En altitud es celhs de nhèu càmbien fòrça pera influéncia deth vent.
Tendència
Dijaus: Damb era nhèu recenta, rapid aument deth perilh de lauegi de nhèu seca e de nhèu umida.