dimenge, 15 de Març de 2026
Publicat 14 de Març 2026, 17:00:00
Grau de perill
límit del bosc
Problema d'allaus
Placa de vent

Límit del bosc

Capa feble persistent

2200m

 

Es plaques de vent a viatges grossudes representen era hònt principau de perilh.
Es plaques de vent abondiues se pòden desencadenar damb facilitat de manèra accidentau o, isoladament, de manèra naturau en totes es orientacions e generaument per dessús deth limit deth bòsc. Precaucion sustot enes conques, canaus e ath darrèr de cambis abruptes de pendent. Es lauegi son soent de mida mejana. De manèra isolada, es lauegi sequi pòden tanben implicar era nhèu vielha e, arténher mides granes sustot enes pales ombrères emparades deth vent.

Damb era nhèu recenta, ath maitin son possibles lauegi de nhèu seca, tanben de mida mejana. A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, a compdar de meddia son possibles purgues de nhèu umida, mès majoritariament petiti.

Es endrets perilhosi son nombrosi e de mau reconéisher damb pòga visibilitat. Es excursions damb esquís e raquetes de nhèu, e tanben es baishades dehòra de pistes requerissen fòrça precaucion e prudéncia maximau.
Mantell de neu
>
A compdar d'ager an queigut de 15 a 20 cm de nhèu per dessús des 1800 m aproximativament, locaument mès. Enquiath meddia queiràn de 10 a 20 cm de nhèu per dessús des 1200 m aproximativament, locaument mès. Eth vent damb bohades plan fòrtes transportarà intensament era nhèu recenta. Damb eth vent plan fòrt deth nòrd, en cors dera jornada es plaques de vent creixeràn.

Es plaques de vent repòsen ath dessús de coches febles especiaument en pales ombrères per dessús des 2200 m aproximativament. Especiaument perilhosi son en particular es endrets a on era gibra de superfícia a demorat caperada de nhèu.

En còtes mejanes son presenti de 150 a 200 cm de nhèu, locaument encara mès. Es celhs de nhèu càmbien fòrça en còtes nautes e nauta montanha pera influéncia deth vent.
Tendència
Deluns: Damb era fin des precipitacions, progressiu afebliment deth perilh de lauegi de nhèu seca. A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, clar aument deth perilh de lauegi de nhèu umida.