Deluns 07.03.2022
Publicat 06 03 2022, 17:00
Grad de perilh
limit deth bòsc
Problèma de lauegi
Nhèu ventada

Limit deth bòsc

Nhèu recenta

 

Nhèu recenta e nhèu ventada ena nauta montanha.
Enes pales apròp des crestes orientadi a nòrd, èst e sud s'an format plaques de vent majoritàriament primes. Aguestes son de manèra fòrça isolada de mida mejana e pòden èster desencadenadi per un unic montanhaire. Enes soms e es crestes der aiguavèrs damb era Ribagorçana e era Palharesa e en còtes nautes, es endrets perilhosi son mès freqüenti e eth perilh ei mès gran.
Ath delà, especiaument enes zònes emparades deth vent, son possibles de manèra isolada lauegi de nhèu seca sense coesion de mida petita. Aguestes pòden soent desencadenar-se ath pas d'un montanhaire.

Es excursions de montanha e es activitats dehòra de pista requerissen experiéncia ena avaloracion deth perilh de lauegi.
Celh de nhèu
>
A compdar de dimèrcles an queigut de 10 a 20 cm de nhèu per dessús des 1800 m aproximativament. Eth vent damb bohades moderades a transportat pòca nhèu.
Eth mantèth de nhèu vielh demore ben consolidat enes pales soleienques. Es naues acumulacions de nhèu ventada se tròben apròp des crestes, en canaus e conques e generaument ena nauta montanha. Aguestes repòsen ath dessús de coches desfavorables especiaument en pales ombrères pòc freqüentades e en còtes mejanes e nautes. Per dessús des 2000 m aproximativament son presenti de 100 a 200 cm de nhèu. En còtes nautes e nauta montanha es celhs de nhèu càmbien fòrça pera influéncia deth vent.
Tendéncia
Dimars: Eth perilh de purgues e lauegi de nhèu seca demorarà invariable.