Diuendres 13.01.2023
Publicat 12 01 2023, 17:00
Grad de perilh
2200m
Problèma de lauegi
Plaques de vent

2200m

 

Es plaques de vent a viatges caperades de nhèu recenta deth deluns representen era hònt principau de perilh.
Es acumulacions de nhèu ventada mens recentes an d'avalorarse damb prudéncia especiaument en pales arribentes e pòc freqüentades orientades ath nòrd e èst per dessús des 2200 m aproximativament. Es endrets perilhosi se tròben en particular enes pales ombrères emparades deth vent e tanben apròp des crestes en totes es orientacions per dessús des 2600 m aproximativament. Aguestes son aumens de mida petita mès en quauqui casi de bon desencadenar. En limit damb era Ribagòrça e eth Palhars e en limit damb Benasc es endrets perilhosi son mès nombrosi e grani. Sobretot aguestes darrères pòden en quauqui casi arténher mida mejana.

Es acumulacions de nhèu ventada mens recentes an demorat en part nheuades e, per aquerò, de mau identificar. Ath delà deth perilh d'èster enterrat per un laueg, cau tier en compde eth perilh d'èster arrossegat entà ua trampa deth terren. Es activitats dehòra de pista requerissen ua eleccion atentiua der itinerari.
Celh de nhèu
>
Es acumulacions de nhèu ventada mens recentes repòsen ath dessús de coches trendes especiaument en pales ombrères emparades deth vent per dessús des 2200 m aproximativament. Eth ligam damb era nhèu vielha des plaques de vent ei desfavorable. Es tèsti d’estabilitat e es sons de "whumpf" confirmen era estabilitat prauba deth mantèth de nhèu enes pales damb plaques de vent. Locaument eth diuendres queirà un shinhau de nhèu. Eth vent feble transportarà pòca nhèu e pro.

Per dessús deth limit deth bòsc son presenti de 10 a 50 cm de nhèu, locaument encara mès. En còtes nautes e nauta montanha es celhs de nhèu càmbien fòrça pera influéncia deth vent. En còtes baishes e mejanes non i a pas pro nhèu entara practica des espòrts d'iuèrn.
Tendéncia
Diuendres: Enes pales damb plaques de vent, escàs afebliment deth perilh de lauegi de nhèu seca. A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, leugèr aument deth perilh de lauegi d'esguitlament basau e purgues de nhèu umida.