
Grau de perill

2000m
Problema d'allaus

Capa feble persistent

2000m


Neu recent

1500m

Es condicions de lauegi demoren perilhoses.
Coches febles persistentes enes pales ombrères. Nhèu recenta en totes es orientacions.
Enes pales ombrères, ena part basau deth mantèth de nhèu se tròben coches febles de cristalhs angulosi. Especiaument en zònes de transicion de celh prim a grossut, coma per exemple ena entrada de canaus e conques: Es coches febles ena nhèu vielha pòden desencadenar-se en quauqui endrets ath pas d'un montanhaire. Es lauegi son a viatges de mida perilhosament grana.
Era nhèu recenta se pòt desencadenar damb facilitat de manèra naturau o accidentau en totes es orientacions. Ath long dera jornada son probables naui purgues e lauegi de nhèu seca, tanben de mida mejana.
A conseqüéncia der aument dera temperatura, a compdar deth maitin son probables purgues de nhèu umida.
En limit damb era Ribagòrça e eth Palhars, es endrets perilhosi son mès freqüenti e eth perilh ei leugèrament mès gran. Es excursions de montanha e es activitats dehòra de pista requerissen fòrça experiéncia e era maxima prudéncia.
Era nhèu recenta se pòt desencadenar damb facilitat de manèra naturau o accidentau en totes es orientacions. Ath long dera jornada son probables naui purgues e lauegi de nhèu seca, tanben de mida mejana.
A conseqüéncia der aument dera temperatura, a compdar deth maitin son probables purgues de nhèu umida.
En limit damb era Ribagòrça e eth Palhars, es endrets perilhosi son mès freqüenti e eth perilh ei leugèrament mès gran. Es excursions de montanha e es activitats dehòra de pista requerissen fòrça experiéncia e era maxima prudéncia.
Mantell de neu
>
Especiaument enes pales damb pòc celh de nhèu orientades a oèst, nòrd e èst, ath laguens deth mantèth de nhèu vielha se tròben coches febles mercades.
Dimars: Enes darrères ores an queigut de 10 a 15 cm de nhèu. Enquiara tarde queiràn de 5 a 10 cm de nhèu, locaument mès. Tarde: Enes limits sud e èst d’Aran, Eth vent deth sud-èst transportarà era nhèu recenta.
En còtes mejanes son presenti de 80 a 120 cm de nhèu, locaument encara mès. En altitud es celhs de nhèu càmbien fòrça pera influéncia deth vent.
Dimars: Enes darrères ores an queigut de 10 a 15 cm de nhèu. Enquiara tarde queiràn de 5 a 10 cm de nhèu, locaument mès. Tarde: Enes limits sud e èst d’Aran, Eth vent deth sud-èst transportarà era nhèu recenta.
En còtes mejanes son presenti de 80 a 120 cm de nhèu, locaument encara mès. En altitud es celhs de nhèu càmbien fòrça pera influéncia deth vent.
Tendència
Dimèrcles: Queirà un shinhau de nhèu. Eth perilh de lauegi de nhèu seca non diminuirà pas encara.